Deixa’m tornar-te a dir

DEIXA’M TORNAR-TE A DIR poesia de MONTSERRAT ABELLÓ Mariona Sagarra, veu Raül Costafreda, guitarra i a co-producció artística Marc Vila, percussions i efectes Marina Albero, piano Xavi Lozano, mohoceño (flauta) Adele Madau, violí Júlia Pérez, violoncel Maribel Ribero, contrabaix    (Satélite K, 2016)–       Quan vaig llegir la poesia de la Montserrat Abelló vaig pensar que era, amb la seva forma i essència, el que jo desitjava expressar però… és clar, molt més ben dit!!! Les paraules concises, sinceres i plenes de sentiments verdaders, d’emocions viscudes, de colors reals. “Quina sort, vaig pensar, puc expressar-me amb tota llibertat i amb veu de dona en el més ampli i preciós sentit de la paraula!”. D’aquí va néixer la ‘Suite Abelló’ i tants altres temes,  conjunt de poemes que vaig anar guardant com tresors i que em permeten parlar-cantar-sentir l’amor, el desig, l’art, el compromís… en definitiva: la vida.        Cada paraula, cada vers de la Montserrat és pura sinceritat. Tant és així, que moltes de les músiques que he compost per als seus poemes em semblen que només poden ser dites així, d’aquesta manera, (…) per a mi ha estat una creació màgica i totalment “orgànica”. Un regal.        Però es clar, el més gran obsequi, va ser conèixer, ara ja fa uns quants anys, a la creadora d’aquelles paraules encadenades i teixides amb filaments de saviesa, tenir a prop a la poeta creadora d’aquests mosaics d’amor. L’afinitat va ser immediata i l’estimació va anar creixent sense minvar, una entesa preciosa i una gran admiració per part […]