DEIXA’M TORNAR-TE A DIR
Poesia de Montserrat Abelló
Satelite K, 2016
Mariona Sagarra, veu
Raül Costafreda, guitarra i a co-producció artística
Marc Vila, percussions i efectes
Marina Albero, piano
Xavi Lozano, mohoceño (flauta)
Adele Madau, violí
Júlia Pérez, violoncel
Maribel Ribero, contrabaix
Quan vaig llegir la poesia de la Montserrat Abelló vaig pensar que era, amb la seva forma i essència, el que jo desitjava expressar però… és clar, molt més ben dit!!! Les paraules concises, sinceres i plenes de sentiments verdaders, d’emocions viscudes, de colors reals. “Quina sort, vaig pensar, puc expressar-me amb tota llibertat i amb veu de dona en el més ampli i preciós sentit de la paraula!”. D’aquí va néixer la ‘Suite Abelló’ i tants altres temes, conjunt de poemes que vaig anar guardant com tresors i que em permeten parlar-cantar-sentir l’amor, el desig, l’art, el compromís… en definitiva: la vida.
Cada paraula, cada vers de la Montserrat és pura sinceritat. Tant és així, que moltes de les músiques que he compost per als seus poemes em semblen que només poden ser dites així, d’aquesta manera, (…) per a mi ha estat una creació màgica i totalment “orgànica”. Un regal.
Però es clar, el més gran obsequi, va ser conèixer, ara ja fa uns quants anys, a la creadora d’aquelles paraules encadenades i teixides amb filaments de saviesa, tenir a prop a la poeta creadora d’aquests mosaics d’amor. L’afinitat va ser immediata i l’estimació va anar creixent sense minvar, una entesa preciosa i una gran admiració per part meva al descobrir una persona tan vital, generosa i àvida de veritats. Ha estat un luxe generar i compartir una sèrie d’actuacions a duo on la Montserrat recitava com només ella ho sabia fer i jo cantava de la millor manera possible els seus poemes. Quina alegria anar de bolos juntes! Gràcies Montserrat, m’he sentit afortunada de tenir-te a prop.
Parts extretes i revisades de l’escrit inclòs al catàleg “Poesia des dels Balcons” de Riba Roja d’Ebre, juliol del 2014, dedicat a Montserrat Abelló. Amb la tria d’aquests poemes, en Raul Costafreda i jo, refem converses i complicitats amb la poeta.

